A l'any 1909 va decidir a anar-se'n als Estats Units, "a fer les Amèriques" (a l'igual que un lustre més tard també ho farien Xavier Cugat i Agustí Borgunyó). Desprès d'una breu estada a Nova York, es va establir a Boston, on va tocar cinc anys com a contrabaixista principal de l'orquestra de l'òpera de la ciutat. A l'any 1914, el director de l'Orquestra Simfònica de Filadèlfia, Leopold Stokowski, li oferí el càrrec de principal de la secció de contrabaixos, càrrec que va ocupar fins a la seva jubilació trenta-quatre anys més tard. Des de 1926 i fins a 1944 va compaginar aquesta feina amb la de professor de contrabaix del Curtis Institute of Music, de molt recent creació (1924). Un cop jubilat, Antoni Torelló es va retirar a Los Angeles i va tocar en l'orquestra resident dels estudis cinematogràfics Paramount.

Casat amb Margaret Mary von Happy, va tenir dos fills, Carl i William, que també van ser contrabaixistes; el primer (Carl) va tocar en l'orquestra de Filadèlfia des de 1934 fins a jubilarse el 1982, i William també va tocar uns nou anys a la mateixa orquestra, fins que es va traslladar a Los Angeles, on va tocar en la seva orquestra Filharmònica.

Part de les seves composicions es conserven al Curtis Institute of Music de Filadèlfia, i una altra part està en mans de la família de Sant Sadurní Oliver Torelló, descendents de la seva germana Mercè (1878-1946). També es pot escoltar el músic en una gravació que, Sea Chanty de Paul White, va realitzar mb un quintet de corda a l'any 1945, i que va editar Columbia Records amb la referència MX-259. També se'l pot escoltar en alguns enregistraments no comercialitzats de música de cambra que Torelló va realitzar com contrabaixista convidat en concerts de Budapest String Quartet, una formació resident a la Library of Congress entre 1938 i 1962.

Font: Wikipedia