Peralada, l'entorn cultural

 Va néixer a Peralada l'1 de setembre de 1883 i era membre d'una saga familiar de músics vinculats a Catalunya i en particular a les poblacions de Peralada, Figueres i Roses, a on va residir al llarg de la seva vida.

 A Peralada va rebre la seva formació musical de la mà del seu pare, Jaume Cervera i Marquès, qui va ser el director de l'Escola de Música del Palau de Peralada des de la seva fundació el 1882 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Comte de Savallà, fins al seu tancament definitiu en 1914. Aquesta escola primerament anava destinada als fills dels empleats de el castell, i poc després es va ampliar de manera gratuïta a la resta de nens de Peralada i dels pobles de l'entorn, per formar-los musicalment i, si tenien qualitats , es poguessin dedicar a la música de manera professional. D'aquesta manera els comtes regalaven a l'alumne l'instrument amb que havien estudiat a l'finalitzar els seus estudis perquè així poguessin iniciar la carrera com a músics.

 Inicialment Josep Cervera ajudava al seu pare a donar classes de música i va aprofitar aquesta oportunitat per aprendre tots els instruments que tenia a mà, triant finalment el contrabaix, utilitzant la tècnica de l'mètode Bottessini, el màxim referent de l'instrument en aquest moment. El seu pare llavors el va enviar a estudiar a Barcelona durant un mes, amb el millor professor que hi havia a l'època, Pere Valls professor de Conservatori del Liceu, dedicant entre 8 i 10 hores diàries a l'estudi de l'instrument. Al seu torn estudiava harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

Experiència musical

 Cap al 1903 funda l'orquestra "Els Noys de Perelada", sent Josep Cervera el director de la mateixa. Però a mitjans de l'any 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, per anar de contrabaixista a la cobla "Antiga Pep de Figueres" al costat dels seus oncles Felip, i Agustí que era el director. En aquesta cobla ermanecería fins a 1940.

A Figueres va desenvolupar la seva carrera musical, a partir de 1905, com a músic de cobla amb la "Cobla Antiga Pep" de Figueres, molt renombrada en aquella època per Catalunya i el Llenguadoc-Rosselló, a més dels desplaçaments realitzats amb l'orquestra entre 1907 i 1914 a París, on els van contractar per anar a Teatre Olympia denominat actualment Olympia Bruno Coquatrix, i a l'Colisseum de Londres seu en l'actualitat de l'Òpera de Londres, per donar concerts de sardanes. Això els va donar més la possibilitat de gravar discos de pedra amb peces d'autors catalans a la casa Pathé i amb l'oferta d'anar també a Nova York per continuar la gira, opció que els músics van desestimar al·legant motius familiars.

 

En força ocasions, sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins llavors inèdit, i acompanyat pels músics de l'orquestra. El contrabaix estava considerat com un instrument esclusivamente d'acompanyament, el que permitío donar-se a conèixer com a instrument solista i així com també a instrument de concert. Va donar recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins al 1959.

 

En 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana "Somni bruixenc" (Somni embruixat). El 1951 va fer la lletra i la música del "Ball de la Platja de Roses" que es va estrenar durant la festa major de l'any següent. També va fer la música del "Ball de l'Drac" d'Olot.

 

 

Composicions musicals

 

 La seva faceta com a compositor es concentra principalment al contrabaix com a instrument solista i de concert, fet molt nou en aquella època, ja que el contrabaix era un instrument poc valorat i considerat únicament com a simple suport i acompanyament d'altres instruments, circumstància que feia gairebé impossible trobar peces compostes i pensades per a aquest instrument.

 Giovanni Bottessini, contrabaixista italià, va ser el gran impulsor d'aquest instrument com a solista, va crear escola que no va arribar a Barcelona fins a finals de segle XIX de la mà de Pere Valls Duran que, com a professor de contrabaix de l'Conservatori del Liceu, va tenir a Josep Cervera com un dels seus deixebles més avantatjats.

 La seva producció musical s'estén en un període d'uns 60 anys que s'estén des de l'any 1907 fins al 1960, i destaquen principal i majoritàriament les composicions per a contrabaix solista. Convé destacar l'alta qualitat tècnica de les composicions així com la musicalitat de les mateixes, que les fan molt fàcils i properes a el públic en general.

 El fons musical consta d'unes 100 peces, i està compost per més de 60 peces dedicades, pensades i creades específicament per al lluïment de l'contrabaix com a instrument solista, 18 sardanes per a cobla i 12 peces de temàtica variada (balls populars, obres religioses o nadales ) entre les que destaquen el "Ball de la Platja de Roses" o el "Ball de l'Drac" d'Olot. Hi ha una sarda

 Hi ha una sardana titulada "El Somni Bruixenc", que va estar premiada a les Fires i festes de la Santa Creu de Figueres l'any 1910

Interès patrimonial

 Cap a finals dels anys 80 la família, realitzant tasques de neteja a les golfes i la rebotiga de la casa pairal de Roses, van sortir a la llum molts documents, papers, fotografies i llibres, entre els quals destaquen un sens fi de partitures musicals i manuscrits , de diferents familiars de la família Cervera, que ens va fer pensar que el que s'havia transmès de forma oral podia ser realitat. Un fons documental i musical que ens va fer reflexionar i pensar que havíem de preservar-lo, difondre'l, divulgar-lo i posar-lo a disposició dels mateixos músics perquè valorin la qualitat de les obres.

 

 Aquests documents abasten als següents músics :

 

 1. Josep Cervera Rocalba nascut el 1830 (Selva de Mar) i mort el 1910 a Peralada, que ja era músic i tocava el contrabaix. Va tenir tres fills Jaume, Felip i Agustí.

    1.1-Jaume Cervera i Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1858 i mort a Barcelona el 1950. Músic i contrabaixista a qui va ser encomanada la direcció de l'Escola de Música del Palau de Peralada en els 32 anys en què va estar activa per part de Comte .

        1.1.1-Josep Cervera Bret nascut a Peralada el 1883 i mort a Roses el 1969.

    1..2-Felip Cervera i Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1863 i mort a Figueres el 1930.

       1.2.1-Jaume Cervera Berta nascut a Figueres el 1888 i mort a Roses el 1905

       1.2.2-Josep Maria Cervera i Berta nascut a Figueres el 1904 i mort a Sant Feliu de Guíxols el 1998.

    1.3-Agustí Cervera Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1870 i mort a Barcelona el 1947. Va ser el director de l'Orquestra Antiga Pep durant 10 anys (1900-1910).

 Tots ells van tenir una destacada carrera com a músics i compositors que, davant la troballa i al llarg de tots aquests anys anem donant petits passos de cara a la divulgació d'aquest ric patrimoni. Entre elles, Josep Cervera Bret, destaca en una de les seves vessants, per una producció musical centrada en el contrabaix que la fa especialment atractiva donada l'escassetat de composicions de música per a contrabaix com a instrument solista.

 

 Des de llavors la família ha centrat els seus esforços en la preservació i divulgació dels fons, havent aconseguit l'objectiu de la seva digitalització parcial el 2009, concretament el musical, per facilitar la seva consulta per part d'experts, musicòlegs, músics, professors i contrabaixistes.

Amb el suport de

Original on Transparent.png
baixa.jpg
festival castell de Peralada
  • ISB STORE
  • AMAZON
  • ALLMUSIC

© Cervera-Estate, Roses 2020, Girona (Spain).  info@cervera.us