El contrabaix no es va desenvolupar plenament com a instrument independent i personalitat pròpia fins al segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX, i durant el Romanticisme, amb l'eclosió de l'òpera, quan aquest instrument no va començar a tenir protagonisme propi i una certa autonomia .

 

 No obstant això Giovanni Bottesini, va ser la seva figura clau, i el principal impulsor de l'instrument en la seva faceta de concertista de la mateixa manera com ja eren el violí i el violoncel. L'impuls i difusió que va tenir l'òpera al començament de segle XIX, i el fet que Bottesini fos director, productor i compositor d'òperes per tot Europa, el va portar fins a Barcelona (1863) per supervisar la producció de Marion Delorme d'Amilcare Ponchielli , i dirigir la recent creada Orquestra Simfònica del Gran Teatre de Liceu de Barcelona (1847) des de 1863 fins 1866.

 

 Giovanni Bottesini portava freqüentment amb si el seu contrabaix a l'escenari, i durant les pauses i interrrupciones, tocava fantasies sobre l'òpera d'aquella tarda, amb el que li va reportar una gran popularitat tant a ell com a propi instrument .Això va significar una ruptura amb els tempos de les òperes, i oferia un espectacle lúdic, entrentenido i en ocasions també còmic, a les llargues tardes operístiques.

 

 Els moviments artístics que eren al punt més àlgid en l'etapa de joventut de Josep Cervera són diversos i que van marcar el caràcter de les seves composicions:

 

- Modernisme (finals XIX-inicis XX). Va ser un moviment cultural que va tenir diferents denominacions, Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a Anglaterra, Tiffany als EUA, Jugendstil a Alemanya o Wienner Sezession a Àustria. S'oposava a el conservadorisme de la burgesia i pretenia canviar la societat a partir de l'art, i això va comportar el naixement d'una nova estètica en què la música no havia de ser necesarimente bella sinó autèntica i per tant també podia ser desagradable. A Catalunya va ser una de les èpoques musicals més esplendoroses, i es caracteritzava pel wagnerisme i el nacionalisme.

Els compositors més reconeguts tant a nivell nacional i internacional Isaac Albeniz, Enric Morera, Lluís Millet, Enric Granados, Amadeu Vives, Joan Lamote de Grignon, Robert Gerhard, Manuel Blancafort. Claude Debussy, Maurice Ravel, Arnold Schoenberg, Igor Stravinky.

 

- Impressionisme (Finals XIX-primera meitat XX). Tot i ser un moviment bàsicament pictòric va tenir les seves expressions artístiques en la música i la literatura. Destaca per intentar recollir les impressions fugaces, la mobilitat dels fenòmens més que l'Aspecte estable i conceptual de les coses. En la música buscava provar noves combinacions d'instruments i per això la recerca de nous timbres que permetin expressar nous sons i colors igual que a la pintura, de wsta manera predominen les barreges melòdiques de timbres, acords i figuracions en lloc d'una exposició clara de l' tema. Alguns dels compositors més reconeguts són Claude Debussy, Maurice Ravel, Erik Satie, Frederic Mompou, Isaac Albeniz, Enric Granados.

 

- PostRomanticismo (Finals XIX-1er terç XX). Va ser un moviment intel·lectual, musical i artístic que porta a l'màxim l'expressivitat de l'Romanticisme. Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita a l'màxim els recursos orquestrals. Hi predomina la música instrumental profana i programàtica. Com compositors definitoris d'aquest moviment estan Gustav Mahler, Richard Strauss, Anton Bruckner.

 

- Expressionisme (Primer terç segle XX). Aquest moviment buscava la creació d'un llenguatge musical, alliberant a la música, sense tonalitat, deixant que les notes flueixin lliurement sense intervenció de compositor. Schönberg i el dodecafonisme van ser els referents de moviment. La música expressionista buscava la creació d'un nou llenguatge musical. Arnold Schönberg és el compositor més destacat i als quals cal esmentar també Anton von Webern, Alban Berg.

 

- Noucentisme (primer terç segle XX). Moviment cultural i ideològic molt present durant el primer terç de segle XX, que proponiaa implantar un programa modern i catalanista. Es caracteritzava per la voluntat de renovació dels intel·lectuals i artistes de el nou segle, en contraposició als de el segle anterior i en particular a l'Modernisme. La seva ideologia es basa en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordre, la mesura, la claredat fent ostentació d'elitisme intel·lectual. Jaume Pahissa i Eduard Toldrà són els més reconeguts.