© Cervera-Estate, Roses 2018

  • ISB STORE
  • AMAZON
  • ALLMUSIC
Festival Castell Peralada

Músic, compositor i intèrpret per contrabaix

Peralada, l'entorn Cultural

Va néixer a Peralada l'1 de Setembre de 1883 i era membre d'una nissaga familiar de músics vinculats a Catalunya i en particular a les poblacions a Peralada, Figueres i Roses, on va residir al llarg de la seva vida.

 

De Peralada en va rebre la seva formació musical de la mà del seu pare, Jaume Cervera Marquès, qui va ser el director de l'Escola de Música del Palau de Peralada quan va ser fundada al 1882 per Antoni de Rocabertí-Boixadors Dameto i de Verí, Comte de Savallà, fins al tancament definitu de l'escola al 1914. Aquesta escola primerament anava destinada als fills dels empleats del castell, i poc després es va ampliar de manera gratuïta a la resta de mainada de Peralada i als pobles de l'entorn, de cara a formar-los musicalment i si tenien qualitats s'hi poguéssin dedicar. D'aquesta manera els comtes regalàven a l'alumne l'instrument amb que havien estudiat al finalitzar els seus estudis perque pogués inciar la carrera com a músic.

 

Inicialment Josep Cervera ajudava al seu pare a donar classes de música i aprofità aquesta oportunitat per aprendre tots els instruments que tenia a l'abast, escollint-ne finalment el contrabaix utilitzant la tècnica del mètode Bottessini, el màxim referent de l'instrument en aquell moment. El seu pare llavors el va enviar a estudiar a Barcelona,  durant un mes, amb el millor professor que havia a l'època, Pere Valls professor del Conservatori del Liceu, dedicant entre 8 i 10 hores diàries a l'estudi de l'instrument. A l'hora estudiava harmonia i composició per correspondència amb una casa de Pamplona.

 

 

Experiència musical

 

Cap el 1903 funda l'orquestra Los Noys de Perelada, essent-ne Josep Cervera el director. Però a mitjans del 1905, és requerit per suplir al seu cosí-germà Jaume, que acabava de morir als 17 anys, per anar de contrabaixista a la cobla Antiga Pep de Figueres al costat dels seus oncles Felip, i Agustí que n'era el director. En aquesta cobla hi romandria fins el 1940.

 

A Figueres en desenvolupà la carrera musical, a partir de 1905, com a músic de cobla amb la Cobla Antiga Pep de Figueres, molt renombrada en aquella època per Catalunya i el Llenguadoc-Rosselló, a més dels desplaçaments entre el 1907 i el 1914 a París, on els van contractar per anar al Teatre Olympia denominat actualment Olympia Bruno Coquatrix, i al Colisseum de Londres seu en l'actualitat de la Òpera de Londres, per donar-hi concerts de sardanes. Això els va donar a més la possibilitat de gravar discs de pedra amb peces d'autors catalans a la Casa Pathè i juntament amb la oferta d'anar també a Nova York per continuar la gira, opció que els músics van desestimar al·legant motius familiars.

 

En forçes ocasions sempre que volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet fins aleshores inèdit, i acompanyat pels músics de l'orquestra. El contrabaix, fins llavors considerat com un instrument esclusivament d'acompanyament, va ésser donat a conèixer com a instrument solista i així com també de concert. Donà recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger activitat que no va deixar fins el 1959.

 

L'any 1910 obté un premi a Figueres en un concurs de les fires de la Santa Creu amb la sardana Somni bruixenc. L'any 1951 va fer la lletra i la música del Ball de la Platja de Roses que s'estrenà per la festa major de l'any següent. També va musicar el Ball del Drac d'Olot.

 

 

Composicions musicals

 

La seva vessant com compositor es concentra majoritàriament en el contrabaix com a instrument solista i de concert, fet molt novedós en aquella època, doncs el contrabaix era un instrument poc valorat i considerat únicament com a simple suport i acompanyament d'altres instruments, això feia gairebé impossible trobar peces composades i pensades per a aquest instrument.

 

Giovanni Bottessini, contrabaixista italià, fou un el gran impulsor d'aquest instrument com a solista, va crear escola que no va arribar a Barcelona fins a finals del segle XIX de  la ma de Pere Valls que, com a professor de contrabaix del Conservatori del Liceu, va tenir a Josep Cervera com un dels seus deixebles més destacats.

 

La producció musical s'extèn en un període d'uns 60 any que va des de l'any 1907 fins al 1960, i destaquen principal i majoritariament les composicions per a contrabaix solista. Convé destacar l'alta qualitat tècnica de les composicions així com la musicalitat de les mateixes, que les fan molt fàcils i properes al públic en general.

 

El fons musical consta d'unes 100 peces, i està composat per més de 60 peces dedicades, pensades i creades específicament per al lluiment del contrabaix com a instrument solista, 18 sardanes per a cobla i 12 peces de temàtica variada (balls populars, obres religioses o nadales) entre les que destaquen el Ball de la Platja de Roses o el Ball del Drac d'Olot. Hi ha una sardana titulada "El Somni Bruixenc", que va estar premiada a les Fires i festes de la Santa Creu de Figueres a l'any 1910

 

 

Interès Patrimonial

 

Cap a finals dels anys 70, a la casa de la familia, fent neteja a les golfes i a la rerabotiga de la casa pairal de Roses, van sortir a la llum molts documents, papers, fotografies i llibres, entre els quals tot un regitsell de partitures musicals i manuscrits, de diferents familiars de la familia Cervera, que ens va fer pensar que allò que s'havia transmès de forma oral podia ser realitat. Un fons documental i musical que ens va fer reflexionar i pensar que haviem de preservar-ho, difondre-ho, divulgar-ho i posar-ho a disposició dels mateixos músics per a que valorin la qualitat de les obres.

 

Els documents abasten a :

 

1. Josep Cervera i Rocalba nascut al 1830 (Selva de Mar) i mort al 1910 a Peralada, que ja era músic i tocava el contrabaix. Va tenier tres fills Jaume, Felip i Agustí.

 

1.1- Jaume Cervera i Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1858 i mort a Barcelona al 1950. Músic i contrabaixista a qui fou encomanada la direcció de l'Escola de Música del Palau de Peralada en els 32 anys en que va estar activa per part del Comte.

 

          1.1.1- Josep Cervera i Bret nascut a Peralada al 1883 i mort a Roses el 1969.

 

1.2- Felip Cervera i Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1863 i mort a Figueres al 1930.

 

           1.2.1- Jaume Cervera i Berta nascut a Figueres el 1888 i mort a Roses el 1905

 

           1.2.2- Josep Maria Cervera i Berta nascut a Figueres el 1904 i mort a Sant Feliu de Guixols el 1998. 

 

1.3- Agustí Cervera Marquès nascut a Castelló d'Empúries el 1870 i mort a Barcelona el 1947. Va ser el director de la Orquestra Antiga Pep durant 10 anys (1900-1910).

 

Tots ells van tenir una destacada carrera com a músics i compositors que, davant de la troballa i al llarg de tots aquest anys anem donant petites passes de cara a la divulgació d'aquest ric patrimoni. Entre elles, Josep Cervera i Bret, destaca en una de les seves vessants, per una producció musical centrada en el contrabaix que la fa especialment atractiva donada l'escassetat de composicions de música per a contrabaix com instrument solista. 

 

Des de llavors la familia ha centrat els seus esforços en la preservació i divulgació dels fons, havent-ne assolit la fita de la seva digitalització parcial al 2009, concretament el musical, per facilitar la seva consulta per part d'experts, musicòlegs, músics, professors i contrabaxistes.