© Cervera-Estate, Roses 2018

  • ISB STORE
  • AMAZON
  • ALLMUSIC
Festival Castell Peralada

Músic, compositor i intèrpret per contrabaix

 Impressionisme, Post-Romanticisme, Modernisme, Noucentisme 

El contrabaix no és desenvolupà plenament com a instrument independent i personalitat pròpia fins al segle XVIII, però no va ser fins al segle XIX, i sota el període del Romanticisme, i amb l'explosió de la òpera, quan aquest intrument no va començar a tenir protagonisme pròpi i una certa autonomia.

No obstant Giovanni Bottesini, en va ser la figura clau, i el principal impulsor de l'instrument en la seva vessant de concertista, de la mateixa manera com ja ho eren el violí i el violoncel. L'impuls i difusió que va tenir l'Òpera a principis del segle XIX, i el fet que Bottesini fos també director, productor i compositor d'òperes per tot Europa, el va portar a Barcelona (1863) a supervisar la producció de Marion Delorme d'Amilcare Ponchielli, i dirigir la recent creada Orquesta Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1847) del 1863 fins al 1866.

 

Giovanni Bottesini portava freqüentment el seu contrabaix a l'escenari, i durant les pauses, interrrupcions i entre-actes, interpretava fantasies sobre la temàtica de la òpera de la tarda, fet que l'hi va reportar una gran popularitat tant a ell com al seu instrument .Això va significar un trencament amb els tempos de les òperes, on oferia un espectacle lúdic, entrentingut i de vegades còmic, a les llargues tardes operístiques. 

 

Els moviments artístics que estaven en el punt més alt a l'estapa de joventut de Josep Cervera són diversos, tot i que uns van marcar més el caràcter de les seves composicions:

 

- Modernisme (finals XIX-començament XX). Va ser un moviment cultural que va tenir diferents denominacions, Art Nouveau a França i Bèlgica, Modern Style a Anglaterra, Tiffany als EE.UU, Jugendstil a Alemanya o Wienner Sezession a Àustria. S'oposava al conservadurisme de la burgesia, pretenia canviar la societat a partir de l'art, i això va fer néixer un nova estètica en que la música no havia de ser necessàriment bella sinó autèntica i per tant també podia ser desagradable. A Catalunya va ser una de les èpoques musicals més esplendoroses, i es caractritzava per el Wagnerisme i el nacionalisme.

La relacó de compositors més reconeguts tant a nivell nacional i internacional que s'hi poden incloure ho destacen nom com Isaac Albeniz, Enric Morera, Lluis Millet, Enric Granados, Amadeu Vives, Joan Lamote de Grignon, Robert Gerhard, Manuel Blancafort. Claude Debussy, Maurice Ravel, Arnold Schoenberg, Igor Stravinky.

 

- Impressionisme (Finals XIX-primera meitat XX). Tot i ser un moviment bàsicament pictòric va tenir les seves expressions artístiques en la música i la literatura. Destaca per recollir les impressions fugisseres, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. En la música es buscava provar noves combinacions d'instruments i per això la recerca de nous timbres que permetin expressar nous sons i colors, al igual com pasava en la pintura, porten a que predominin les barreges melòdiques de timbres, acords i figuracions en lloc d'una exposició clara del tema. Alguns dels compositors més reconeguts són Claude Debussy, Maurice Ravel, Erik Satie, Frederic Mompou, Isaac Albeniz, Enric Granados.

 

- PostRomanticisme (Finals XIX-1er terç XX). Fou un moviment intel·lectual, musical i artístic que porta al màxim l'expressivitat del Romanticisme. Desenvolupa llargues melodies, utilitza cromatismes i aprofita al màxim els recursos orquestals. Predomina la música instrumental profana i programàtica. Com a compositors definitoris d'aquest moviment estàn Gustav Mahler, Richard Strauss , Anton Bruckner.

 

- Expressionisme (Primer terç del segle XX). Aquest moviment buscava la creació d'un llenguatge musical, alliberant a la música, sense tonalitat, deixant que les notes flueixin lliurement sense la intervenció del compositor. Schönberg i el dodecafonisme foren els referents del moviment. La música expressionista buscava la creació d'un nou llenguatge musical. Arnold Schönberg és el compositor més destacat, on també cal destacar també Anton von Webern o Alban Werg.

 

- Noucentisme (primer terç del segle XX). Va ser un moviment cultural i ideològic molt present durant el primer terç del segle XX, que proposava implantar un programa de modernització de la societat i políticament. Es caracteritzava per la voluntat de renovació dels intel.lectuals i artistes del nou segle, en contraposició als del segle anterior i en particular al Modernisme. La seva ideologia es fonamentava en els valors de la raó, la precisió, la serenitat, l'ordren, la mesura, la claretat, fent ostentació d'un elitisme intel.lectual. Jaume Pahissa  Eduard Toldrà són els compositors més reconeguts..