Josep CERVERA Bret

Peralada 1883 - Roses 1969

 

Josep Cervera Bret (Peralada, Alt Empordà, 1 de setembre de 1883 - Roses, 5 de setembre de 1969) va ser contrabaixista, músic, i compositor de música per a contrabaix i sardanes.

 

La família Cervera va ser una important nissaga musical: El seu pare Jaume Cervera i Marquès, els seus cosins Jaume i Josep Maria Cervera Berta, els seus oncles Agustí i Felip Cervera i Marquès, el seu avi Josep Cervera Rocalba i el seu besavi Antoni Cervera, retrocedienfo així fins a principis de segle XIX .

 

Nascut en el si d'una família també religiosa, ingressa als 10 anys al Seminari de Girona, on avança en l'estudi de la música, dirigeix el cor i realitza les primeres petites composicions i arranjaments musicals, així com els primers poemes. Als 18 anys, deixa el Seminari i torna a la casa paterna a Peralada.

 

En els inicis ajuda al seu pare a donar classes de música i s'estableix com a representant de venda de pianos. Decideix aprendre tots els instruments que hi havia a l'escola de l'Castell.

 

Per sobre d'altres domina el violí, el fiscorn, el flabiol, la guitarra, el clarinet, etc. Fins i tot també escriu un mètode d'estudi de l'flabiol.

No obstant això, tria el contrabaix per dedicar-s´hi plenament a ell, estudiant la tècnica de l'escola de Bottessini. El seu pare, veient la seva disposició i aptituds amb aquest instrument, l'envia durant mes a Barcelona amb el millor professor de l'època, en aquell moment el mestre Pere Valls. Estudia de 8 a 10 hores diàries i segons paraules del mateix mestre va avançar en un mes el que altres en un o dos anys. També va estudiar harmonia i composició per correspondència amb una acadèmia Pamplona, Casa Erviti.

 

Cap a 1903 funda l'orquestra "Els Noys de Peralada", essent ell mateix el director. Però a mitjans de 1905, el reclamen per suplir al seu cosí germà Jaume, que acabava de morir ofegat als 17 anys, a la cobla Antiga Pep de Figueres a la banda dels seus oncles Felip i Agustí. En aquesta orquestra va estar fins a 1940, uns 35 anys.

 

A partir d'aquest moment, la cobla s'expandeix i incrementa el seu nivell artístic incorporant músics de qualitat. En moltes ocasions sempre que l'orquestra volia oferir una actuació destacada, Josep Cervera actuava de solista amb el contrabaix, fet realment insòlit en aquesta època. De forma totalment autodidacta va anar estudiant mentre anotava tots els sons i la manera de obtenir-los, escrivint també un mètode de contrabaix molt particular però que li permetria dominar els fonaments d'aquest difícil instrument. Ell mateix el feia servir en els moments previs als concerts que oferia. Va arribar a dominar-lo a la perfecció. Contrabaixistes clàssics i de reputació mundial s'han sorprès del que arribava a tocar i amb un l'instrument amb les cordes fabricades de budell. El contrabaix, fins aleshores considerat com un simple instrument d'acompanyament, va començar a donar-se a conèixer com a instrument de concert. Va oferir recitals ja a partir de 1904, tant a Espanya com a l'estranger, activitat que no va deixar fins a 1959.

 

Davant la dificultat existent de trobar música composta, pensada i escrita per a contrabaix es llança a compondre les seves, escrivint al voltant de mig centenar. També compon música religiosa, sardanes, nadales, marxes i processons, valsos, serentas, etc. El 1910 és premiat a Figueres en un concurs de sardanes en el marc de la Festa Major de la Santa Creu amb la sardana "Somni bruixenc". Altres títols de sardanes que va compondre destaquen, entre altres "La papallona i el mosquit", "Mirant el cel", "Flor d'hivern", "Brots tendres", etc.

 

El 1951 va crear la música i la lletra del "Ball de la Platja de Roses" que es va estrenar per la festa major de l'any següent, 1952. També va musicar el "Ball de l'Drac d'Olot".

 

Durant els anys en què va durar la guerra civil espanyola, que van ser anys difícils, la família Cervera es va traslladar a una masia als afores de Roses, per eludir els bombardejos que es produïen a la localitat. El 1940 Josep Cervera deixa l'Orquestra Antiga Pep per guanyar-se la vida alternant la música i el negoci familiar en el sector de el comerç. L'últim concert a Roses va ser el 10 de febrer de 1952, i l'últim de tots en públic el que va oferir a Figueres l'any 1959 acompanyat al piano per la professora de la Camila Lloret. Aquesta etapa va ser també prolífica pel que fa a la composició bàsicament per a  contrabaix però també de música sacra, balls, etc.

 

El 1987 l'Ajuntament de Roses li va dedicar un homenatge i va posar el seu nom a un carrer de la localitat.

 

Font: Wikipedia

Amb el suport de

Original on Transparent.png
baixa.jpg
festival castell de Peralada
  • ISB STORE
  • AMAZON
  • ALLMUSIC

© Cervera-Estate, Roses 2020, Girona (Spain).  info@cervera.us