Aquell mateix any es va instal·lar a Barcelona, i durant els següents 30 anys, va ser un dels artistes més destacats del panorama musical català pel seu paper rellevant en quatre facetes: en primer lloc, com a intèrpret, formà part de les millors orquestres de l'època , com l'Orquestra Pau Casals, la Banda Municipal de Barcelona o l'Orquestra del Gran Teatre de l'Liceu-; en segon lloc, com a professor de contrabaix -va ser professor de Conservatori de música de Liceu de Barcelona durant més de vint anys i per les seves classes van passar la major part dels instrumentistes de contrabaix de país, apart de ser autor d'un mètode per a contrabaix deutor de l'escola de Bottessini-; en tercer lloc, com a dinamitzador musical -amb la participació activa en diferents associacions musicals com la Unió de Músics de Catalunya, l'Associació Wagneriana de Barcelona o l'Associació Obrera de concerts-; i en quart lloc, com a compositor.

En la faceta de compositor Pere Valls va ser un autor de més de cinquanta obres per a diverses formacions, però entre totes elles destaquen les dedicades a l'contrabaix. D'entre les seves composicions per a contrabaix i piano destaca la Suite Andaluza (1918) en quatre moviments -obra que actualment és de repertori en diverses escoles europees de contrabaix com per exemple en la Càtedra "Reina Sofia" de Madrid- les tres Fantasies per a contrabaix i orquestra (compostes entre 1894 i 1917) -una d'elles en homenatge a Bottessini-, el "Gran concert obligat de contrabaix" (1906), la "Fantasia errant amb variacions", la "Gran introducció i tarantella", el "Tema amb variacions per a contrabaix ", la" Tarantella-concert de contrabaix "(1893) o la" Romança per a Contrabaix i piano ", obra que -en la transcripció per violoncelo- va ser estrenada pel mateix Pau Casals. El seu catàleg ss completa amb obres per a orquestra, per a piano, per a grups de cambra, per a cobla, per a banda, per a instruments solistes, per a orquestra de ball i, fins i tot una sarsuela.

Font: www.perevallsduran.cat