© Cervera-Estate, Roses 2018

  • ISB STORE
  • AMAZON
  • ALLMUSIC
Festival Castell Peralada

Músic, compositor i intèrpret per contrabaix

Nissaga de músics

Jaume CERVERA Marques

Jaume CERVERA Marquès

Castelló d'Empúries, 1858

Barcelona, 1950

 Del que s'ha dit de l'Escola de Música de Peralada que va funcionar a finals del segle passat i principis d'aquest, molt poc s'ha dit i destacat de la figura de qui en fou el seu director des de la seva fundació fins que va desaparèixer.

 

 Jaume Cervera i Marquès va néixer a Castelló d'Empúries l'any 1858. Ja hem dit que era fill de Josep Cervera, de qui va aprendre els primers passos de l'art musical. Aviat, però, adquireix grans coneixements, domina diversos instruments, així com composició i harmonia, i és a Torroella de Montgrí, on residí una temporada a fi d'aprendre l'ofici de taper, on escriu les primeres composicions.

 

 Don Anton de Rocabertí, comte de Zavellà, (1831-1887), "advocat i resident habitualment a París juntament amb el seu germà Tomàs, comte de Peralada, enginyer de mines i la seva germana Joana, decidiren tots junts retornar a terres empordaneses i emprengueren seguidament les reformes pertinents" a les seves propietats de Peralada. Això succeïa vers l'any 1875.

 

"Aviat, però, adquireix grans coneixements, domina diversos instruments, així com composició i harmonia...."

 Dintre de les moltes obres dutes a terme per ambdós germans, cal destacar aquí la fundació d'una escola de música l'any 1882, la direcció de la qual fou encomanda a Jaume Cervera i Marquès, el dia 5 de juny de 1882, primerament destinada als fills dels empleats del castell, i poc després empliada de manera gratuïta a la resta de mainada de Peralada i els pobles de l'entorn.

 

 D'aquesta escola ens en parla Franscesc Civil a l'obra esmentada abans: "L'ensenyament de l'Escola era completament gratuït així com tot el parament que era menester. Horari: de 8 hores a 10, Lletres: de 11 a 12, Música-solfeig: tarda, de 2 a 4, esports fins a les cinc, i de 5 a 6, instruments. El Comte estimava molt els infants i s'alegrava de proporcionar-los tots els atractius possibles, inclús els tenia contractat a un sargent estat de l'exèrcit, que fóu impressor, per què els iniciés en gimnàstica i en preparació pre-militar. Acompanyava ell mateix la mainada a la Parròquia i al catecisme i a les persones d'edat i als pobres els passava bons diaris per a pa i demés. Va ésser un vertader distribuidor de la seva riquesa fent-ne partícip a tot el poble.

 

 Quant a l'Escola de Música, aprofitava els diversos desplaçaments del seu germà a París per proveir-la del millor instrumental possible: saxofons, sarrufons, fagots, clarinets, el més modern, sens comptar els instruments de plaça, tenores i tibles, finalment havia organitzat, a càrrec dels alumnes, i per a llut estímul i formació un Banda que adornava les processons i els actes públics de la població i que fou repetides vegades sol.licitada per a festes majors de l'encontrada".

 

 

 

 

 

 

 Els alumnes, en acabar els estudis al Palau, eren obsequiats pels comtes amb l'instrument amb el qual havien estudiat. El programa d'ensenyament musical fou confegit pel propi director Jaume Cervera. Els seus alumnes sortien ben preparats i aptes per anar a qualsevol orquestra. D'allí sorgiren els germans Josep i Miquel Serra i Bonal, Josep Ferrer, pare del compositor Rafael Ferrer i Fitó, els tenores Marià Calvet i Josep Lleonsí, etc. L'any 1890 Miquel Serra reuní diversos dels deixebles de l'Escola i fundà la cobla La Principal de Peralada amb la següent formació: Martí Mont (flabiol), Jaume Llongueras i Josep Serra (tibles), Marià Calvet i Anton Mont (tenores), Joan Mont B. i Miquel Albreda (cornetins), Joan Mont P. i Joaquim Grosset (fiscorns) i Miquel Serra (contrabaix). Aquesta cobla arribaria a ésser una de les primeres del país i, tot que mereix un capítol apart, citem solament ara el que ens diu l'escriptor Josep Pla: (...)" Era una cobla que posava l'accent en el conjunt orquestral i que sonava amb fidelitat. (...) El pas dels músics per l'escola els donava una gran humilitat, el sentit de l'obediència, de la sociabilitat i de la integració, els afinava l'honradesa professional, els polia de genialitats i de trucs. Per altra part, el contacte constant dels músics amb la terra donava un séc tan lligat amb el paissatge a les seves execucions, una fidelitat tan estricta a la interpretació, que el què produïen era una obra ben feta".

Tot això era en bona part gràcies a Jaume Cervera.

 

 El Comte de Zavellà morí l'any 1887 i els anys següents el seu germà i la seva germana. Malgrat que Francesc Civil senyali que després d'aquestes morts. "L'Escola no s'aixecà i molt aviat no fou més que un record", el cert és que fou fins el juliol de 1914 que Jaume Cervera deixa la plaça de director després de 33 anys en el càrrec, tal i com demostra el document que reproduïm.

 

 Poc abans (1913) Jaume Cervera s'havia traslladat a Roses, donat que no cobrava el sou que tenia estipulat a l'Escola i s'encarregava de tirar endevant una botiga que el seu pare havia comprat per 300 duros l'any 1856.

Llavors es dedicà al comerç, a donar classes particulars de música i a tocar a l'església. Era un home que tenia molta traça: arreglava rellotges, feia de fuster, confeccionava els plànols d'una casa, marcava les divisions de les parcel.les d'un camp, va estudiar teneduria de llibres a Figueres, etc. Jaume Cervera i Marquès moria a Barcelona on residia la seva filla Isabel l'any 1950. Als 85 anys, concretament el 22 de juliol de 1943, encara havia escrit una sardana dedicada als seus fills: "Hojas de una flor".

 

 Casat amb Maria Bret i Campmol, de Borrassà, va tenir 7 fills: Josep, Joan, Maria, Martí, Emili, Neus, i Isabel. Solament el fill gran, Josep, es dedicà a la música. Joan era pare carmelita, l'Emili fou capellà, la Neus mestra nacional i l'Isabel farmacèutica.

 

 Una anècdota molt simpàtica de Jaume Cervera fa referència a quan la línia fèrria va arribar a Figueres. Un grup de músics desitjosos de conèixer el tren, van agafar els instruments i es traslladaren a Barcelona. Un cop a la Rambla s'oferiren al propietari d'un cafè perquè els deixés tocar sardanes solament a canvi de passar el plat. L'oferta fou rebutjada però no així a l'establiment del costat. Tingueren un gran èxit, tant que els dos dies previstos d'estada a Barcelona s'allargaren a 5, sense acceptar anar a tocar a l'establiment que els havia rebutjat.

 

 

 

 

 

 Els documents que reproduïm són una petita part del diari llibreta de comptes que portà exhaustivament Jaume Cervera i Marquès des de l'any 1882 i al llarg de tota la seva estada a Peralada com a director de l'Escola de Música del seu castell. Com es pot veure ens trobem davant d'un document excepcional interès per conèixer millor aquesta escola tan important en el desenvolupament de la música de cobla i els seus intèrprets i compositors. De nou remerciem al senyor Emili Cervera i Lliuró, nét de Jaume Cervera i Marquès, qui ha posat tot el material i la seva memòria, -que no és poca-, a fi que puguem divulgar tan interessants episodis de la nostra música.

"Els alumnes, en acabar els estudis al Palau, eren obsequiats pels comtes amb l'instrument amb el qual havien estudiat. El programa d'ensenyament musical fou confegit pel propi director Jaume Cervera."

"Era un home que tenia molta traça: arreglava rellotges, feia de fuster, confeccionava els plànols d'una casa, marcava les divisions de les parcel.les d'un camp, va estudiar teneduria de llibres a Figueres, etc"